LA VIDA

La vida es un momento... Un momento todo tuyo, disfrútalo en su totalidad... Que nada de lo que crees que te pertenece te detenga...

Marató de Sant Llorenç Savall

domingo, 25 de octubre de 2009 · 4 comentarios

He acabado en el puesto 32º de la general con un tiempo de 4h52'53". Estoy muy contento a pesar de que no llegaba en mi mejor forma, a causa de las molestias en las rodillas.
Me pongo el reloj a las 4:40, me despierto y miro el reloj, las 5:26. Me he quedado dormido, corro a vestirme pues me queda una hora de coche. Llego a Sant Llorenç después de no se cuantas curvas a las 6:35 y hay una cola para recoger el dorsal bastante larga y lenta. Dejo la bolsa en el guardarropa, saludo a unos cuantos correcats (pedro, ismafc, miguel sbd, abuelo y raimon) y cuando me quiero dar cuenta dan la salida, no estaba preparado en la línea de salida. (Luego me entero que hay corredores que salen minutos más tarde porque no habían recogido el dorsal). Primeros kilómetros de pista bastante cómodos, con algún que otro repechón y alguna trialera que me obliga a andar. Llego a la ermita de Les Arenes (que recuerdos de las Matagalls-Montserrat...) donde empieza la subida hasta la Mola (1107) pasando por el Coll de Grua (720 m). Mi cronómetro marca en el comienzo de la subida 1h30'34" (km16,9). Comienzo la subida regulando porque tenía unos 7 km por delante bastantes duros, sobretodo ando y corro todo lo que puedo. Los últimos 2 o 3 km antes de llegar a la Mola se me hacen muy duros pero a pesar de ellos cojo a 3 ó 4 corredores antes de llegar a la cima (Llego en 2h39', la ascensión desde el 16,9 hasta el 24,4 la hago en 1h8'39"). La sensación de llegar a aquel punto no la puedo explicar, realmente impresionante. A partir de aquí empieza una serie de toboganes y de excursionistas que subían hacía arriba. Después viene una bajada vertiginosa y peligrosa, superesbaladiza hasta que la rodilla hizo su queja (recé que me dejara acabar la carrera). Me tomé con más calma la bajada e incluso así volvía a coger a un corredor. En el control 9 me dicen que voy el 38 de la general y en este mismo punto adelanto a 2 corredores más, era el km32. Ya en el km 33-34 empieza una subida bastante fuerte que imprimo un fuerte ritmo cogiendo a dos corredores más y dejando a los que me seguían menos a uno. A partir de aquí hay un sube y baja por unas crestas de piedra que realmente sentí el peligro, los barrancos eran acojonantes. Me acordé de una chica que acababa de adelantar que era de la Mitja, no se como bajaría por ahí porque estuve hablando con ella un segundo y daba la sensación que ya no podía más. Los últimos kilómetros seguían siendo un continuo sube y baja cuando yo ya esperaba todo bajada. En el último kilómetro dejé al corredor que venia conmigo y bajábamos por un sendero que en la Mm se sube. Luego una recta final muy bonita, con mucha gente aplaudiendo.

Esta es una carrera para no perdérsela, una organización perfecta, señalización de carrera perfecta, avituallamientos perfectos (habían 11 en la maratón), la llegada muy bonita.
En casa, ya cuando me he quedado frío, la rodilla se ha quejado y así llevo todo el día, esperaré unos días a ver que tal me reacciona. El dolor solo es cuando la flexiono apoyando el peso del cuerpo, espero que solo sea la sobrecarga, de todas maneras ahora me tocaba descansar un par de semanas sin correr.
Este es el perfil de la carrera según mi forerunner 405: 42,14 km, 3400 m de desnivel acumulado.

La Marató de Sant Llorenç Savall

viernes, 23 de octubre de 2009 · 0 comentarios

A pocas horas de para el inicio de mi último reto del año, estoy tranquilo y con ganas de disfrutar el domingo. El piso estará tal vez con algo de barro y blandito. Os vuelvo a poner el enlace a la web de la carrera: http://www.maratocatalunya.cat/ .
Mi objetivo es intentar bajar de cinco horas. Esta será mi tercera maratón de montaña, después de Collserola (4h3') y la marató de la Vall del Congost (5h34').
Este es el perfil de la cursa y la clasificación del año 2008, este año se mantiene el mismo recorrido pero cambiando los últimos 7 kilómetros para que sean más atractivos para el corredor, lo que no sé si será más duro para el corredor o no.

Del Monteny al Montserrat en una jornada. Jaume Oliveras

lunes, 19 de octubre de 2009 · 0 comentarios

¿Que els diré, jo, que no escric mai, als amics del G.E. Joventut Catalana, que em demanen un article per al número extraordinari del seu butlletí?I després de molt pensar, la portada del butlletí ve a despertar en ma memòria un record de quan era jove i anava a Montserrat a peu. Anar a Montserrat a peu no és pas res de l'altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un record que no sé si el jovent d'avui seria prou fort per a batre. EI 14 d'agost farà 25 anys. A les 8 del vespre arribàvem a la Creu de Matagalls i prop mateix del cim trobàvem la tenda parada per passar la nit entaforant-nos dintre d'una migrada brolla de faig. El cansament de la jornada ens féu adormir tot seguit, però a les dues de la matinada ens despertàvem mig gelats i, en veure que un tros de Iluna traspuntava les Agudes i anava escampant arreu sa esblaimada Ilum, anàrem a prendre comiat de la Creu de Matagalls.Cap a ponent, Iluny, es veia el cim de Sant Llorenç del Munt, fita de la nostra projectada ruta, i més Iluny amb prou feines s'albirava la silueta del Montserrat, terme d'aquesta ruta i, tot escatint si hi arribaríem o no, eren dos quarts de tres quan empreníem el camí.Aquest es desfà tan de pressa que els objectes passen pel costat nostre com una visió; el gran pagesiu de Sant Andreu de la Castanya, la roureda i el caseriu de Collformic, les fagedes de les vessants de la Castanya, els trèmols, brucs i ginestells del Pla de la Calma, tot passa vertiginosament fins que arribem a I'antiga església romànica de la Mora. Allí contemplem embadalits el paisatge: una aurèola rutilant volta la Creu de Matagalls i els cims propers; les ombres van fugint del sot d'Aiguafreda i de la Plana de Vic i el sol daura bellament els cims de Sant Llorenç i Montserrat.Del caire de la Calma hom s'estimba en mitja horeta al fons de I'Avencó, deixa enrera el molí, els pous del gel i el forat de Bigues i a les set ja es troba assegut a taula, al caseriu de I'Abella prenent amb gran delit I'esmorzar encarregat el dia abans per a aquella hora en punt.Mitja horeta i ja estem pujant cap als cingles de Bertí. Aquells cingles són un conglomerat de fòssils que tempten les nostres afeccions geològiques, però no hi ha temps per perdre, i sols fem els honors d'una parada a la Font d'en Tres Quarts, que es troba prop del cim del grau i ens ofereix, de franc, un bon refresc que acceptem ben agraïts.Com una exhalació travessem el Pla de la Garga sense camí ni carrera. Ais pagesos que hi treballen suspenen la feina i apuntalats en l'aixada ens miren estranyats, les dones surten per les portes i finestres d'aquells caserius i es criden l'una a l'altra convidant-se a contemplar el misteriós espectacle de dos capellans que anaven mig volant per aquella plana com si el diable se'ls emportés. No ens podíem entretenir a explicar-los que volíem anar del Montseny a Montserrat en una jornada!En pocs moments saltem a la carretera de Sant Feliu a Centelles sobre el quilòmetre 10. Vuit, setze, vint-i-quatre minuts i ja som al quilòmetre 7, on hi ha una drecera que, guanyant un quart, porta a la mateixa carretera prop del pont de la riera de Sant Miquel del Fai, sota el poblet de Sant Quirze Safaja, que es destaca riera amunt assentat al cim d'un turonet de roca.En aquella riera ens alleugerim prenent un bany de peus i emprenem un camí a la dreta sota la paraula d'uns pagesos que ens diuen que seguint aquell camí torrent amunt trobarem tot seguit la carretera de Sant Feliu a Moià prop del Coll de Poses. No ens han pas enganyat, perquè ben aviat arribem a I'Hostal del Coll de Poses, on contractem un jove que ens acompanya fins a Gallifa per una drecera esquerpa que hi porta en tres quarts.A Gallifa hi ha també una drecera que guanya la collada sense fer els zig-zags de la carretera i és així que a les tres de la tarda podem fer cap al poble de Sant Llorenç Savall i entrar a l'hostal perquè ens donin dinar.De gana, no en tenim pas gota, però caiem de decandiment. L'hostaler de Sant Llorenç, en Ramon Olivé, va dir-nos que fins a Montserrat hi havia vuit hores llargues, i fou llavors quan començàrem a veure la cosa negra. De nit, per camins del tot desconeguts, no ens podíem pas fer il·lusions de reeixir en la nostra empresa: agafar la tartana (llavors no hi havia automòbils) i embarcar-nos prosaicament cap a Barcelona constituïa per a nosaltres una derrota ignominiosa. ¿No trobaríem un guia que ens acompanyés? En Ramon Olivé va respondre'ns tot sorneguer que a Sant Llorenç tothom anava a Montserrat dirigint-se a Terrassa i agafant allí el tren, que hi portava amb tota comoditat. EII havia fet aquest camí muntanyes a través vuit anys enrera, però veia molt difícil recordar-lo ara.Des del pla de la Barraca es poden distingir quasi totes les serralades que es creuen en el decurs de la ruta: Pla de la Calma, Bertí, Gallifa, Sant Llorenç del Munt... i Montserrat. (Foto: J.M. Jerez) Que va haver dit! Tant l'arribàrem a importunar, que a l'últim consentí a acompanyar-nos, i a les 5 de la tarda empreníem la pujada de Sant Llorenç del Munt pel camí del grau cap a la Font de I'Obis. Camí esplèndid si no l'haguéssim hagut de fer a marxes dobles per aprofitar la llum del dia. Mes, així i tot, ja era a posta de sol quan guanyàvem la cova del Drac i, malgrat no entretenir-nos gens a can Bufí i baixar a la Barata com una roca que s'estimba, ja puntejava algun estel quan arribàrem al Sot.La Barata en aquella hora d'estiu era un formiguer de gent que prenia la fresca amb bulliciosa gatzara. Més tard sabérem que la gatzara s'havia acabat de sobte i que durant el sopar no es parlava d'altra cosa que d'aquells fantasmes que havien passat, baixant a rodolons de Sant Llorenç i enfilant sense prendre alè el camí del coll de I'AIzina. Els qui no ho havien presenciat acusaven els altres de creure en bruixes i ànimes en pena, però el fet és que tothom estava preocupat i aquella nit s'atrancaren bé totes les portes.Nosaltres, mentrestant enfilàvem a tota màquina el coll de I'Alzina preocupats d'arribar-hi abans no fos negra nit. Ho fou malgrat tot, mes aconseguírem veure encara una mica la silueta del Montserrat amb una llumeneta al mig que no sabérem pas si era del monestir o bé de I'Hotel Marcet. Aquella Ilumeneta ens dóna sempre la direcció a seguir, i a les nou érem a I'Obac, a les deu a Rellinars i a les dotze a la Bauma. Però, d'ensopegades, caigudes i camellades, no en vulgueu més.El "sereno" de la Bauma, home molt servicial i simpàtic, ens arregla per compassió una mica de sopar i dóna acolliment al nostre guia, que s'acomiada de nosaltres prometent que seria la primera i última vegada que es deixaria enredar. Nosaltres, tot restant-li molt agraïts, procuràrem recompensar-li com cal l'inapreciable servei que ens havia fet i emprenguérem l'última etapa.L' excursió de nit, que tan deliciosa trobàvem a la matinada, no ho era pas tant a I'últim. Sortírem de la Bauma agafant la via del tren i com dues màquines pujàrem cap al monestir sens donar-nos consciència d'on érem, ni de què fèiem, ni de res. Semblava que la força de la inèrcia ens fes caminar, i així devien ser les dues de la matinada quan arribàrem dalt, suats, plens de pols i carregats de son, i ens deixarem caure sense esma sota les alzines de la font fins que ens despertà el brogit de la gent matinera i anàrem tot seguit a donar les gràcies a la nostra Patrona d'haver-nos permès realitzar una gesta tan absurda com la d'anar del Montseny a Montserrat en una sola jornada.Va semblar-nos que la Verge ens mirava amb cert aire mig rialler mig compassiu com dient-nos: "Que Déu vos faci bons".
Article extret del butlletí del G.E. Joventut Catalana, núm. 22, maig-juny 1929, pàgines 87-90 i publicat a la revista del C.E. de Gràcia, "Mai Enrera" núm. 424 de setembre de 1988 . Mossèn Jaume Oliveras i Brossu (1877-1957).

A falta de 9 días para la...

viernes, 16 de octubre de 2009 · 2 comentarios

maratón de Sant Llorenç Savall me encuentro muy bien. Esta semana hice el lunes un entrenamiento por la mañana con Javi Gea (un fenómeno) de 18 km y 1600 metros de desnivel acumulado. Disfruté con el recorrido y mi compañero también excepto por alguna que otra bajada…


El Martes hice 14 km por el río a un ritmo alegre, el miércoles estuve toda la tarde con gestiones de club.
El jueves hice el mismo recorrido que el martes pero haciendo cambios de ritmo, cada tres minutos intercambiaba el ritmo, todo esto para coger un poco de chispa de cara a la semana que viene.
El sábado haré 17 km por el río, si tengo tiempo. La semana que viene a descansar hasta el domingo.

El entrenamiento de esta semana

viernes, 9 de octubre de 2009 · 0 comentarios

Llevo entrenando esta semana y la pasada arrastrando molestias, tanto en los tobillo como en las rodillas, siento que estoy bastante al límite. Por eso no voy a forzar lo más mínimo hasta llegar a la marató de Sant Llorenç Savall.

Lunes: 14 km, en el perfil los primeros metros nunca sale bien la altura, hasta que se estabiliza. Utilicé este entrenamiento para trotar.

Martes: Quería hacer series en la pista, pero finalmente no pude por falta de tiempo. Aún así salí 9 km haciendo series de 3' a una intensidad elevada.

Jueves: Hice el recorrido largo por montaña. Me salieron 21 km con más de 1800 metros de desnivel acumulado según sportracks. Pasé por el cim del Pi tallat, Can Xandri.

Sábado: Volveré a hacer un recorrido para trotar.

NUTRICIÓ ESPORTIVA ONLINE

ROSA MODA INTIMA

ESOS LOCOS QUE CORREN (MARCIANO DURAN)

Yo los conozco. Los he visto muchas veces. Son raros. Algunos salen temprano a la mañana y se empeñan en ganarle al Sol. Otros se insolan al mediodía, se cansan a la tarde o intentan que no los atropelle un camión por la noche. Están locos. En verano corren, trotan, transpiran, se deshidratan y finalmente se cansan… sólo para disfrutar del descanso. En invierno se tapan, se abrigan, se quejan, se enfrían, se resfrían y dejan que la lluvia les moje la cara. Yo los he visto....

ESTADÍSTICAS


LA FOTO

LA FOTO

ULTRAFONS ANDORRA 2004

ULTRAFONS ANDORRA 2004

MI PRIMERA Mm

MI PRIMERA Mm
12H58'

CURSA DE L'ALBA 2005

CURSA DE L'ALBA 2005

CAN MERCADER 2006 MMP 10KM

CAN MERCADER 2006 MMP 10KM

MARATÓ DEL CONGOST 2009

MARATÓ DEL CONGOST 2009

EXTREME MAN 226

EXTREME MAN 226

TRAVESÍA SITGES 2,2 KM

TRAVESÍA SITGES 2,2 KM

MARATÓN BARCELONA 2007

MARATÓN BARCELONA 2007
2H58'59"

CURSA DE LA TARDOR 2011

CURSA DE LA TARDOR 2011

LA CURSA DELS NASSOS 2008

LA CURSA DELS NASSOS 2008

II CRONO CAN XANDRI

II CRONO CAN XANDRI

TRIATLÓN OLÍMPICO GAVA'11

TRIATLÓN OLÍMPICO GAVA'11